ACTIVITAT FETA EL DIA 27 DE DESEMBRE

DE MONISTROL DE MONTSERRAT A OLESA DE MONTSERRAT

Passant per Sant Salvador de les Espases i pel Puig Cendrós (dos “100 cims” del llistat de la FEEC)

Itinerari “lineal" d’unes 4 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a l’estació de tren (FGC) de Monistrol de Montserrat, on hem arribat amb el tren de la línia “R5” des de la Plaça d’Espanya de Barcelona.  

Primer seguim durant 1,5 kilòmetres aproximadament el traçat del GR 5 (etapa Monistrol-Rellinars) fins que el deixem cap a l’esquerra en una cruïlla. Ara, en clara direcció Sud, continuem la pujada que ja hem agafat de bon principi, que ens porta a tocar del Puig de l’Hospici, cim que deixem a l’esquerra, iniciant un tram de baixada no gaire còmode, que en alguns punts ens fa extrema la precaució ja que el camí, des de fa una mica traçat de PR-C, baixa de forma molt abrupta salvant unes roques força verticals.

Al final d’aquest tram de baixada, aproximadament 1 km, per sort només “incòmode” al principi, trobem una pista força ampla i el corriol que baixa cap al primer “100 Cims” de la jornada, es curiós, però per fer el cim cal baixar. Al final de la baixada trobem el sortint rocós on es troba l’ermita de Sant Salvador de les Espases, que dona nom al cim, Nosaltres un cop al Cim, hem baixat una mica fins arribar a la “Cova” on s’hi troba una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. 

Després de tornar del Cim pel mateix camí, seguim una pista que sense cap problema ens porta a la cruïlla de corriol que puja al segon “100 Cims”, el Puig Cendrós. En aquest cas, també fem la tornada desfent el camí de pujada.

De nou a l’ampla pista, seguim baixant, ja de forma ininterrompuda fins arribar a Olesa, tot i que als pocs metres deixem la pista per un corriol que baixa a l’esquerra, marcat com “Drecera a Olesa”, que ens porta a un altre pista que ja ens conduirà fins el poble. 

Travessem la població de Nord a Sud, fins a trobar l’estació de tren d’Olesa de Montserrat, on, amb qualsevol de les línies de FGC, “R5” o “S4”, que hi passen, podrem tornar a Barcelona.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

ACTIVITAT FETA EL DIA 18 DE DESEMBRE

PUJADA A LA MOLA DE SANT LLORENÇ DEL MUNT (100 cims de la FEEC)

Pujant i baixant per Can Robert i Can Pobla

Bona caminada matinal, “d’anada i tornada”, d’unes 3 hores entre pujar i baixar.

Comencem la caminada al pàrquing "Mola", passat Matadepera (km 7 de la carretera BV-1221), on hem deixat el cotxe. 

Primer anem a buscar la Riera de les Arenes, que com quasi sempre baixa seca, per de seguida trencar a la dreta per començar la pujada cap a la Mola. Inicialment seguim el sender local “SL-C 50” que ens portarà fins el cim, passant per Can Robert, tot i que el deixem en alguns trams, com per exemple per voltar per darrera dels edificis de Can Poble. Finalment el tornem a agafar per ja seguir el Camí dels Monjos fins a dalt de tot.

La baixada la fem desfent el camí emprat en la pujada. Aquest recorregut es força còmoda, tan de pujada com de baixada, ja que passa, pràcticament en tot el traçat, per pista forestal. 

Si s’escau, a dal del cim, en l’edifici de l’antic Monestir, podem recuperar forces amb un bon esmorzar de forquilla, tot i que una mica car, en el bar/restaurant que hi trobem. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 11 DE DESEMBRE

UNA VOLTA PER LA GARROTXA

Pujant al volcà del Croscat (100 cims FEEC) y al de Sta. Margarida

Itinerari “circular" d’unes 3 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a l’aparcament del Restaurant Sta. Margarita, a tocar de la carretera GI-524 (d’Olot a Banyoles)

En primer lloc sortim direcció nord, seguint les indicacions per pujar al volcà del Croscat, on arribem, després pujar uns 170 metres, inicialment amb suau desnivell i més endavant amb una pujada una mica més forta. Un cop assolit el cim del volcà del Croscat (789 m), cim inclòs en el llistat del “100 Cims” de la FEEC, iniciem la baixada per la vesant contraria, girant deguidament cap a la dreta per, voltant el vocà, arribar de nou al punt de sortida.

Ara seguim direcció Sud les indicacions per arribar al segons volcà de la jornada, el de Santa Margarida. Seguim un fàcil camí, perfectament senyalitzat, que ens porta al cim del volva (700 m), en aquest cas no inclòs al llistat de la FEEC. A continuació voltem cap a l’esquerra fins trobar el sender que ens permet baixar al fons del crater on s’hi troba l’ermita de Santa Margarida que dona nom al volcà.

Deixem el volcà direcció Sud, per anar a buscar el traçat dels GR 2 i 83, que seguirem durant uns pocs kilòmetres direcció Oest, passant per l’ermita de Sant Miquel de Sacot i, voltant la Fageda d’en Jordà pel Est, per les instal·lacions de la Fageda, fabrica de iogurts i altres lactis.

Després, deixem el traçat dels GR, seguint direcció Nord-oest i voltant cap a la dreta, per tornar al punt d’inici de l’agradable jornada matutina.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 05 DE DESEMBRE

UNA VOLTA PEL GIRONÈS, PUJANT DOS “100 CIMS”

Pujada al Montigalar i als Àngels, dos 100 cims del llistat de la FEEC 

Itinerari “circular" d’unes 4,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a la cruïlla de la carretera GIV-6703 (Girona-Madremanya) amb el Camí de la Colònia Vinyoles a la Mare de Deu dels Àngels, passat el kilòmetre 9 de la esmentada carretera. 

Comencem a caminar pel camí a la Colònia”, còmoda pista de terra que ens portarà a la carretera GIV-6641, de Quart fins a Montnegre.

Un cop a la carretera, la seguim durant una mica més d’un kilòmetre direcció Est, fins que, abans del punt quilomètric 9, la deixem cap a l’esquerra per, després d’una persistent pujada, arribar de seguida al primer “100 cims” de la jornada, el Montigalar (467 m).

Baixem del cim retrocedint uns passos i agafant un corriol direcció Nord, que ens porta fins un altre pista que seguirem a la dreta, fins arribar a un trencall a l’esquerra, on deixem momentàniament la pista per seguir el trencall fins arribar al “Balcó de les Bruixes”, fàcil promontori rocallós amb excel·lents vistes, si la boira ho permet, des de la costa fins el Pirineu.

Seguidament tornem a la pista i, desprès de diverses giravoltes i de travessar un parell de petites rieres, comencem a pujar direcció Nord. Aquesta pujada, en alguns trams força costeruda, ja ens portarà fins la carretera on a la dreta trobem el suau camí que puja fins al Santuari de la Mare de Deu dels Àngels, on trobem el segon “100 cims” del dia, els Àngels (485 m), també conegut com Puig Alt. Es dona la curiositat que en aquest Santuari es on es van casar Dalí i Gala l’any 1958.

Desprès d’assolir el segon objectiu de la travessa, tornem a la carretera, desfent el camí que ens a dut fins el Santuari, i continuant per un sender més o menys paral·lel a la carretera, arribem al final del recorregut previst, on havíem deixat el cotxe al inici de la caminada.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 28 DE NOVEMBRE

GR 2 - DE LA JONQUERA A SANT ADRIÀ DE BESÒS 

Etapa 2 - Boadella d’Empordà-Lladó

Segona etapa del GR 2 entre les parades de bus de Boadella d’Empordà i Lladó, amb una mica menys de 4,5 hores de marxa efectiva per fer quasi 17 km,.

Iniciem la caminada a la parada d’autobusos de Boadella, després d’haver agafat el tren (R11) des de Barcelona a Figueres i l’autobús de línia regular David i Manel, de Figueres fins aquí. D’entrada creuem el poble pel carrer Nou fins que, passada l’Escola Santa Cecília, sortim de la població pel Carrer de la Salut.

Ja abans d’aquest carrer hem començat a pujar, pujada que no deixarem fins arribar, en uns dos kilòmetres, al Coll de la Salut (304 m), punt culminat de la travessa del dia. Tot i que aquesta pujada, amb no gaire més de 200 metres de desnivell, es la més llarga de la jornada, ens trobarem amb una etapa amb continues pujades i baixades en la que finalment tindrem més de 500 metres de desnivell positiu.     

Passat el Coll de la Salut, on es troba l'encreuament que condueix fins al santuari de la Mare de Déu de la Salut, molt venerada a la comarca de l'Alt Empordà, ens desviem a l’esquerra per, en suau baixada, arribar a la població de Terrades, que travessem seguint ruta fins arribar a Vilarig, petit nucli de població del municipi de Cistella, format per l'església de Sant Martí, el castell de Vilarig i diversos masos agrupats.

Un cop es deixa Vilarig enrere, seguint amb els continus “tobogans” de la jornada, s’arriba a l’Ermita de la Mare de Déu de Vida. Tou seguit, després de passar a prop de diverses masies i superar el pas de varies rieres, algunes amb més problemes que altres, donat la gran quantitat d’aigua que, per les darreres pluges, porten, arribem a Lladó.

Nomes arribar al poble, al Carrer Figueres, trobem la parada de bus, punt final de la jornada. Ara nomes queda agafar el bus de la TEISA que ens portarà fins a Figueres i des de allà un altre cop tren línia R11 fins a Barcelona.

Cal remarcar que la senyalització d’aquesta segona etapa del GR 2 es una mica “pobre” en alguns punts, en els que, sinó es segueix un adequat track per GPS, es fàcil equivocar-se de camí, igualment hem trobat un parell de cruïlles on les senyals, les típiques marques “blanc-i-vermelles” i/o els postes indicatius, estan malament. Cal anar amb especial precaució on es deixa la carretera a l’alçada del kilòmetre 7,5 de la ruta i una mica més endavant, on es canvia de direcció cap a l’esquerra, kilòmetre 7,9 de l’etapa.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 23 DE NOVEMBRE

GR 2 - DE LA JONQUERA A SANT ADRIÀ DE BESÒS 

Etapa 1 - La Jonquera-Boadella d’Empordà

Travessa d’uns 220 kilòmetres, des de la Jonquera (Alt Empordà) fins a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), que seguint el traçat del GR 2 recorre algunes de les raconades de més interès del quadrant nord-oriental de Catalunya. Indrets com la zona volcànica de la Garrotxa, les impressionants cingleres de Tavertet, la frondositat dels boscos de les Guilleries o la conca fluvial del Besòs. El sender també passa per algunes de les localitats més boniques del país: Besalú, Santa Pau, Rupit o Tavertet, un contrapunt cultural que complementa de manera perfecte l’evident interès excursionista i paisatgístic d’aquest gran recorregut.

Aquesta travessa està dividida en 13 etapes, que son les següents:

Etapa 1 - La Jonquera-Boadella d’Empordà

Etapa 2 - Boadella d’Empordà-Lladó

Etapa 3 - Lladó-Besalú

Etapa 4 - Besalú-Santa Pau

Etapa 5 - Santa Pau-Les Comelles

Etapa 6 - Les Comelles-Rupit

Etapa 7 - Rupit-Vilanova de Sau

Etapa 8 - Vilanova de Sau-Sant Julià de Vilatorta

Etapa 9 - Sant Julià de Vilatorta-Seva

Etapa 10 - Seva-Aiguafreda 

Etapa 11 - Aiguafreda-La Garriga

Etapa 12 - La Garriga-Montmeló

Etapa 13 - Montmeló-Sant Adrià de Besòs

En aquesta primera etapa hem fet una mica més de 15 km, amb unes 3,5 hores de marxa efectiva, entre les parades de bus de La Jonquera i la de Boadella d’Empordà .

La Jonquera és un pas natural a través de la serra de l'Albera, la zona més oriental dels Pirineus, de caràcter muntanyós i completament entapissada de bosc. És zona fronterera per naturalesa pròpia. A la mateixa població, s'hi poden trobar també les marques senderistes corresponents al GR 11. Des d'aquí, les marques del GR 2 es dirigeixen cap al sud i creuen el riu Muga al poble de Boadella d'Empordà. El desnivell no és gaire important en aquests primers trams del GR.

Nosaltres hem iniciat l’excursió a la parada de bus de la Jonquera, al carrer Lluis Companys, on hem arribat amb l’autobús que ens a portat des de Figueres, on havíem arribat des de Barcelona amb tren, línia R11. Tot seguit, pel Carrer Major, hem anat a buscar la Plaça de l’Ajuntament, on comença el traçat d’aquest primer tram.

Hem deixat la població cap al Sud, travessant la carretera N-II, l’autopista AP-7 i, una mica més endavant, les vies del AVE, arribant de seguida a l’Estrada, petit nucli de població del municipi d’Agullana. Després hem travessat diverses rieres: el Riu de la Guilla, el Torrent de Bosquerós i el Ricardell. 

Finalment hem arribat a creuar la Muga, riu que neix a la frontera amb França, als peus del Puig de la Llibertat, anant a morir a les aigües de la Mediterrània, a tocar dels Aiguamolls de l’Empordà. Un cop creuat aquest riu, ja pràcticament a les portes de Boadella d’Empordà, arribem al poble pel Nord i desvien-se després de les primers cases una mica cap a l’esquerra trobem la parada de l’autobús de Boadella, punt final de la jornada. Des de aquí bus de nou cap a Figueres i tren fins a Barcelona. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

   

ACTIVITAT FETA EL DIA 20 DE NOVIEMBRE

UNA VOLTA PER OLÈRDOLA, PUJANT AL PUIG DE L'ÀLIGA I A LA PENYA DEL PAPIOL

Dos “100 cims” del llistat de la FEEC 

Itinerari “circular" d’unes 4,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a nucli urbà de Sant Miquel d’Olèrdola, deixant el cotxe al aparcament que es troba davant de l’ajuntament. Primer seguim durant uns centenars de metres l’antiga carreta de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú, fins trobar les indicacions blanc-i-vermelles del GR 92.3, sender que seguim fins arribar al primer “100 cims” de la jornada, el Puig de l’Àliga (465 m), abans hem passat pel Conjunt Monumental del Castell d’Olèrdola.

Un cop “fet el cim”, deixem el traçat del GR davallant a l’esquerra cap a la població de Canyelles, de la que se surt direcció Nord, seguint un parell de kilòmetres la carretera. Després de creuar el Torrent de les Jonqueres, deixem la carretera cap a la dreta, per començar a pujar cap al segon “100 cims” de la jornada, primer de forma suau, fins passar pel conjunt de masies de Viladellops i arribar a la part posterior de l’urbanització der Can Trabal, i després pujar de forma més significativa fins tornar a trobar el sender GR 92.3, que ara seguirem cap a l’esquerra 

Ràpidament el traçat del sender arriba a la Penya del Papiol (380 m), segon 100 cims del dia, des d’aquí comencem a baixar, per darrera d’una gran pedrera, cap a Sant Miquel d’Olèrdola. En alguns punt la baixada es força empinada i relliscosa, especialment avui que ens a plogut una mica, i en un parell de kilòmetres ens torna a la carretera del principi. Desfent el camí inicial arribem de seguida a l’aparcament de sortida, on acabem la caminada d’aquest matí. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 13 DE NOVEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)

ETAPA 8 - de Beget a Prats de Molló

L’itinerari d’aquesta vuitena etapa es “lineal", d’una mica més de sis hores de marxa efectiva.

Iniciem el dia a Beget, al Mas la Cabanya, establiment de turisme rural on hem dormit, després de fer l’etapa anterior, i on també hem esmorzat de bon matí. 

Comencen a caminar, quan el Sol tot just comença a il·luminar els cims que envolten aquest preciós poblet de Beget, sortint cap al Nord, després de tornar a passar per l’església de Sant Cristòfol i d’haver travessat el petit nucli de cases de pedra, seguint, com sempre, les marques blanc-i-vermelles del GR 83, que en aquesta etapa està força ben senyalitzat, també en la part francesa, cosa que inicialment no teníem molt clar.

Amb les darreres cases del poble comença, ja d’entrada, la primera forta pujada, que fem per un estret camí, en molts trams empedrat amb multitud de roques i pedres adequadament col·locades. 

Aquest camí ens porta a pujar més de 400 metres en uns dos kilòmetres, fins assolir la Collada del Roure (955 m), per seguidament continuar pujant, ara un bon tros per pista forestal, fins el Coll de Malrem (1.134 m), coll fronterer entre Espanya i França.

Un cop hem canviat de País, iniciem la baixada pel ben mig d’una fageda, que ara a la tardor presenta un aspecte fantàstic, amb els càlids colors d’aquesta estació envoltant-nos per tots els costats, tenim “tardor” per davant i per darrera, a esquerra i a dreta, també per a dalt i, com no, als nostres peus, que no deixen de trepitjar “tardor” en cap moment. 

La baixada segueix, tot i que a certa distancia, el marge esquerra del Torrent del Coll de Malrem i anem creuant un bon nombre de petits torrents i rieres que fan que el traçat de la Ruta sigui espectacular.

Finalment aquesta petita Vall desemboca a l’entrada del poble de la Menera (Lamanère en francès), primera població que trobem en el País veí. Travessem el poble seguint la carretera, que passa per davant de l´església, fins deixar-la per l’esquerra, encara dins de la població, per unes escales que baixant cap a la riera, on trobem un antic pont que ens permet creuar-la.

Després de creuar la riera, iniciem una nova pujada, que serà força llarga, estarem més de sis kilòmetres pujant amb tan sols un “descans” en forma de petita baixada per travessar la Riera del Coral. 

Si abans hem baixat voltats de “tardor de faig”, en aquesta nova pujada, que inicialment fem per còmoda pista forestal, ens trobem voltats de “tardor de castanyer”. Seguim per la pista una llarga estona, fins pràcticament arribar al desvio que porta al Santuari de la Mare de Déu del Coral, que deixem a l’esquerra.

Finalment, després d’alguns trams caminant per corriols, guanyem el Coll de la Guilla (1.194 m) en el encreuament amb la carretera que be de Molló i Camprodon. Aquest Coll es l’altura màxima del dia, també de tota la Travessa si descomptem la pujada al cim del Canigó de l’etapa epíleg.

Creuem la carretera i comença la darrera baixada que ens portarà, seguint a certa distancia la carretera que ja hem creuat, fins a Prats de Molló (Prats-de-Molló-la-Preste en francès), abans haurem passat per els Casals, gran explotació ramadera de la zona, haurem tornat a crear la carretera i una altre riera, la Riera del Canadell, aquesta última ja molt a prop de la població.

L’entrada a Prats de Molló la fem creuant el riu Tec i tot seguit, fent una volta per l’exterior de l’antiga muralla del segle XVII que volta la població, entrem per la part Nord arribant de seguida a l´església de Sant Just i Sant Rufina, originaria del segle XIII, on donem per acabada aquesta vuitena etapa i, al marge de l’epíleg, també el Camí del Nord que ens havíem proposat. 

Des d’aquest final d’etapa, la tornada a Barcelona amb transport públic no és gens fàcil, seria taxi fins a Camprodon i bus TEISA cap a Barcelona, en el nostre cas ens han vingut a recollir amb cotxe particular. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 12 DE NOVEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)  

ETAPA 7 - d’Olot a Beget

L’itinerari d’aquesta setena etapa es “lineal" i llarg, una mica més de set hores de marxa efectiva, nosaltres vam estar més de buit en total.

Per aquesta etapa, donat que el recorregut es llarg (més de 28 km), amb un bon desnivell (1.600 m. en total) i que ara el dia no es gaire llarg, hem decidit arribar a Olot el dia anterior i dormir-hi allà, per poder començar a caminar a quarts de buit, quan comença a sortir el Sol, ja que desplaçant-nos des de Barcelona el mateix dia, no podíem iniciar la ruta fins les 10 i hi havia el perill de que es fes fosc abans d’arribar a destí.

Comencem la jornada a la Plaça Major d’Olot, a tocar del Hostal la Vila on hem passat la nit, anant d’entrada a buscar el punt d’inici, segons el track de la FEEC, d’aquesta etapa del GR 83. Aquest punt resulta estar a la confluència dels carrers de la Verge de Fàtima i Pere Bretcha, on no hi trobem res “d’especial”, tot i que això ens ha permès passar per per bonics carrers del centre de la Vila.

Un cop al punt d’inici “oficial” de l’etapa, desfem una mica en camí i tornem a travessar Olot, passant ara a prop del Riu Fluvià per de seguida sortir de la població, seguint el Camí de les Feixes que ens porta a creuar entre dos dels volcans de la ciutat, el Montsacopa i el de la Garrinada.

Ja a les afores, creuem, pel Pont de Curant, la Riera de Bianya i comencem a pujar fins el primer Coll de la jornada, el de Passa-serres (783 m), molt a prop del Puigventós. La primera part de la pujada es fa per pista asfaltada, fins arribar a l’encreuament que ens portaria a Sant Martí de Capsec, després la ruta comença a enfilar-se de forma més significativa i ara per pista forestal.

Un cop superat el Coll, baixem per la pista que ens porta a la Val del Bac, a l’alçada de l’antic  edifici de l’Hostal que te el nom de la Vall, on, tot i trobar-lo tancat, recuperem forces menjant i descansant una mica al costat de la font que hi trobem al davant.

Deixem l’Hostal per creuar la Riera de la Vall, pel Pont del Ferrer, i comencem la segona pujada de la jornada, ara transitant de forma bàsica per corriols, que, després de passar per davant de les parets de l’Engorjat del Bosc del Quer i per la masia del Seguer de Pera, ens porta al Coll de Sagordi (789 m) primer i a continuació, planejant amb lleugera pujada, fins el Coll del Salomó (793 m) punt culminant de la jornada. 

Ara ja només queda baixar cap a Beget, tot i que l’últim kilòmetre i mig tornarem a pujar, transitant inicialment per pistes forestals i corriols i finalment per una de les carreteres d’accés al Poble, en concret per la que ve d’Oix.

Arribem a Beget, punt final de la jornada, deixant la carretera i agafant la pista que passa per davant del cementiri, que ens porta directament a la plaça on trobem l’església de Sant Cristòfol i on acabem aquesta llarga caminada. 

Abans haurem passat per davant del Mas la Cabanya, establiment de turisme rural on soparem i passarem la nit per continuar a l’endemà amb la vuitena etapa de la Ruta, ja que la possible comunicació de tornada a Barcelona es fa complicada, realment no hi ha cap tipus de transport públic, més enllà de telefonar a un taxi de Camprodon perquè ens vingués a buscar. 

El Mas la Cabanya resultar ser molt acollidor, amb un sopar més que correcte i on hem pogut descansar confortablement per recuperar-nos de cara a la exigent jornada del dia següent.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

   

ACTIVITAT FETA EL DIA 07 DE NOVEMBRE

PUJADA ALS CIMS DE ROCALLARGA I PUIG DE LA FORÇA, DES DE TAVERTET

Dos “100 cims” del llistat de la FEEC 
  

Itinerari de doble “d’anada i tornada" d’unes 3,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a la part Sud del poble de Tavertet, a tocar de la zona esportiva. Primer travessem la població direcció Nord-est, passant pel carrer del Castell i del Mig fins arribar a la Plaça Major, per on deixem la vila per començar a pujar de forma suau, però mantinguda, cap el primer “100 cims” de la jornada, el Cim de la Rocallarga.

Durant la primera part del camí transitem per una còmoda pista asfaltada, fins arribar al “Avenc”, antiga masia reconvertida a allotjament rural i centre de reunions, on deixem la pista per iniciar l’últim tram de pujada, sense cap dificultat, cap a la Rocallarga (1.187 m).

Un cop assolit aquest primer cim, punt culminat de la jornada, retornem a Tavertet pel mateix camí que hem seguit de pujada. 

Després de travessar de nou el poble, arribem al punt d’inici i continuem, ara direcció Sud-oest, per una còmoda pista de terra, fins arribar al pal indicador, desviació a l’esquerra, que ens marca el camí cap al Puig de la Força, segons 100 cims del dia, i també ens avisa que es tracta d’un camí “per caminats hàbils”.

Aquesta darrera part d’aproximació a aquest cim es realment una mica “complicada”, ja que el camí passa per la pròpia paret de la cinglera i en alguns punts amb cert nivell de dificultat i risc, especialment si es pateix una mica de vertigen. Finalment, després de passar el Coll del Castell Cornill i una última ascensió més còmoda, s’arriba al Puig de la Força (740 m).

Ara només queda desfer el camí fins a Tavertet i arribar al punt d’inici de la jornada, que també es on acabem la caminada.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)  

ACTIVITAT FETA EL DIA 30 D'OCTUBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya) 

ETAPA 6 -  de Les Planes d’Hostoles a Olot

L’itinerari d’aquesta sisena etapa es “lineal" d’unes quatre hores i mitja de marxa efectiva.

Iniciem la jornada a la parada d’autobusos de les Planes d’Hostoles, a l’alçada del kilòmetre 55 de la carretera “C-63”, al mig del poble. Per arribar aquí des de Barcelona, hem agafat primer el tren fins a Girona i des de allà el bus de la TEISA, ruta Girona-Olot per Amer. 

Comencem a caminar seguint la mateixa carretera direcció Olot, abans hem esmorzat a la acollidora Fonda Arnau, un lloc molt acollidor, amb bon servei i bona taula. 

Després de caminar per la carretera uns pocs centenars de metres, un cop passat el pont sobre el Riu Brugent, just al acabar les darreres cases, trenquem a la dreta pel Camí de Cogolls seguint les conegudes marques del GR 83. 

Cal esmentar, que en l’etapa d’avui, aquestes marques blanc-i-vermelles, que en els trams precedents havien estat força ben ubicades i adequadament visibles, no estan tant bé com seria desitjable, ja que en molts punts es troben a faltar i en altres estan molt desdibuixades. Això fa que per seguir de forma segura el traçat d’aquest tram es faci poc menys que indispensable tenir a ma un bon mapa o fe servir un dispositiu de localització (GPS) amb el “track” de l’etapa. 

Ja avançant pel Camí de Cogolls, la ruta, que en els primers 4,5 kilòmetres transita per carretera asfaltada, comença a pujar de forma sostinguda, i no ho deixarà de fer fins assolir, més o menys sobre el kilòmetre 10, la Collada de la Fontpobra (877 m) màxima alçada del dia. 

Aquest primer tram de l’etapa ens porta a passar a tocar per diverses masies i altres llocs remarcables, com la can Llober, Vistalegre, l’ermita de Sant Pelegrí, can Tupí i altres, fins arribar a Sant Cristòfol, conjunt de cases amb l’Església i la Rectoria. Aquesta carretera, també passa a tocar d’alguns els coneguts Gorgs i Salts de les Planes d’Hostoles, com el del Molí dels Murris.

Un cop passat Sant Cristòfol, la pista asfaltada arribar a la masia de l’Hoste, on s’acaba i comença un tram de pujada més marcada, ara ja per sender de terra i força pedregós, que ens porta fins a un petit pla, el pla de l’Estanyol, on es creua pel ben mig de la masia de l’Estanyol d’Avall, menció especial i gracies al Joan que ens ha ajudat a passar controlant els diversos gossos que per allà hi havia, i una mica més amunt passem a prop de la masia de l’Estanyol d’Amunt. 

Ara la ruta, ja en la zona volcànica de la Garrotxa, volta el Volcà de Can Tià, i el terra de la pista que seguim es torna molt més negre. Trepitjarem aquest terra volcànic fins quasi arribar a Can Bassols, ja en franca baixada, un cop superada la Collada de Fontpobra. Passada aquesta masia el traçat del GR 83 s’uneix al del GR 2, procedent de Besalú i Santa Pau, i ambdós GR’s seguiran junts fins arribar a peus del Volcà del Puig Jordà, on el “2” segueix cap al Oest i nosaltres pel “83” directament cap al Nord, a travessar la Fageda d’en Jordà, que ja portàvem vorejant feia una estona. 

Al sortir de la Fageda el camí torna a agafar una pista asfaltada, que ja ens condueix fins a Olot, on, pel Pont de les Mores, creuem el Riu Fluvià que seguim cap a la dreta pel seu marge esquerra, fins que despès d’un parell de meandres el deixem pel Carrer del Fluvià que ens porta directament a l’estació d’autobusos d’Olot, punt i final d’aquesta sisena etapa de la Ruta. 

Aquí a Olot tenim dues opcions per tornar a Barcelona, segons gustos i horaris: la combinació de bus/tren, primer TEISA fins a Girona i després tren R11 a Barcelona, o la possibilitat d’agafar només bus, també TEISA que ens porta a Barcelona sense combinacions.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 24 D'OCTUBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya) 

ETAPA 5 - d'Osor a Les Planes d’Hostoles

  

L’itinerari d’aquesta cinquena etapa es “lineal" d’una mica menys de 5 hores de marxa efectiva.

Iniciem la jornada al Càmping Guilleries, on hem dormit després de l’etapa anterior, hem pogut esmorzar, bé i tranquils, a Can Sidro, al mateix poble d’Osor, a tocar del traçat del GR 83. 

Deixem la població sortint direcció Nord-oest, per la carretera de la Mare de Deu del Coll, ja amb lleugera pujada, fins arribar a la primera corba, des d’on el camí, que surt cap a l’esquerra, comença a pujar de forma una mica més marcada, fins arribar al Coll de Nafré (612 m), on tornem a trobar la carretera que havíem deixat a la sortida d’Osor. Una mica abans del Coll, hem passat pel costat de la Capella de la Mare de Deu del Part, del segle XIV.

En el Coll trobem la bifurcació de la carretera que ve d’Osor, un ramal segueix cap al Santuari de la Mare de Deu del Coll, on també s´hi troba un hostal, i l’altre baixa de forma decidida fins el Pantà de Susqueda.

Després de baixar uns tres kilòmetres per la carretera, arribem a la vora del Pantà, que trobem totalment ple, i continuem a la dreta, sempre seguint les marques del GR, per en un parell de kilòmetres més, arribar a la presa del Pantà.

En la actualitat, el pas per sobre de la presa, que és per on fins fa uns mesos pesava el traçat del GR, es troba tancat, segons diuen els cartells, prohibit per la propietat (ENEL-ENDESA) per raons de seguretat. Aquesta situació, ens fa baixar fins el primer pont que creua el Riu Ter, seguint la carretera. Un cop passat el pont, agafem a l’esquerra la carretera que ens porta fins l’altre banda de la presa. 

Tot aquest nou recorregut ja està senyalitzat amb les corresponents marques blanc-i-vermelles del GR i en total fa una volta d’uns quatre kilòmetres, amb 100 metres de desnivell de baixada i els corresponents de pujada.    

Arribats a la banda esquerra de la presa, seguint pujant amb un bon desnivell per la pista asfaltada, que de seguida canvia a pista de terra. 

El traçat, sempre en clara pujada, però per còmoda pista, segueix guanyant alçada fins assolir, inicialment, els 790 metres on trobem una petita, tot i que agradable i molt ben rebuda per les nostres cames, “Àrea de Lleure”, on hem pogut descansar una mica i recuperar forces per seguir amb aquesta llarga etapa.

Després del descans, el camí segueix pujant molt lleugerament fins arribar a l’entrada del petit nucli de població de Sant Martí Sacalm, on es troba el punt més elevat de la jornada, 821 metres.

Deixant enrere Sant Martí, que sorprenentment és la capital del petit municipi de Susqueda, comencen la baixada que ja, pràcticament sense descans, ens portarà fins al final de la jornada, inicialment en suau desnivell i a partir de la masia del Noguer de Parcers amb pendents molt més marcades.

Aquets darrera part de la baixada, es fa, en alguns trams, una mica incòmoda, ja que el terra es força pedregós i amb molts sots fets per l’aigua, tot i que en cap moment presenta un nivell de perill significatiu.

Al final de la baixada, després de travessem el Torrent de la Xoriguera, el camí arribar a la Ruta Verda del Carrilet Olot-Girona, que seguint a l’esquerra ens condueix fins les Planes d’Hostoles, punt i final de l’etapa d’avui. 

A l’entrada de la població, hem deixat a la dreta el traçat del GR, per continuar uns pocs metres per la Via Verda i trencar després a la dreta vorejant el camp de futbol, per visitar el centre del poble, amb la seva església de Sant Cristòfol. Finalment, pujant per la Plaça Nova i la Rambla de Dolores Moreno, hem arribat a la parada d’autobusos, que trobem a la carretera “C-63” que ve d’Anglès i travessa la població, on agafarem el bus de la TEISA que ens torna a Barcelona. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

ACTIVITAT FETA EL DIA 23 D'OCTUBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)

ETAPA 4 - d'Arbúcies a Osor

L’itinerari d’aquesta quarta etapa es “lineal" d’una mica menys de 5 hores de marxa efectiva.

Iniciem la jornada a la parada d’autobusos d’Arbúcies (Plaça Can Reus), on hem arribat des de Barcelona, primer amb el tren (R11), sortint de la parada de Barcelona-El Clot-Aragó fins Sant Celoni, i a continuació amb el bus de TEISA, que fa la línia de Sant Celoni-Girona.

Com en quasi tota la travessa, al menys fins aquí, el recorregut d’aquesta etapa està força ben senyalitzat amb les típiques marques blanques/vermelles dels GR. Tan sols destacar que hi ha un punt que cal anar amb compte, baixant cap al Torrent de la Font del Gavatx, ja que el traçat deixa el camí principal per agafar un corriol a la dreta, sense cap tipus de senyal o marca.

D’entrada anem a buscar el traçat del GR sortint de la Plaça de Can Reus, on ens ha deixat el bus, pel Carrer de la Germana Assumpta, direcció Oest, fins arribar al petit trencall, conegut com Carrer Estret, on trobem les primers marques blanc-i-vermelles, que seguim a la dreta i ens porta fins la Plaça de la Vila. Deixem la plaça per unes escales, i després de fer un gir dreta-esquerra travessem la Riera d’Arbúcies i, seguint direcció Nord, de seguida deixem la població i abans de creuar un altre riera, la Riera Xica pel pont de la carretera, girem a l’esquerra per ja deixar definitivament Arbúcies. 

El traçat ens porta a creuar la carretera de Sant Hilari Sacalm (GI-550) passant per sota, utilitzant un pas que més sembla fet per l’aigua que per caminants. Un cop creuada la carretera pugem lleugerament per voltar el Turó de n’Esteve Roure i baixar a la Riera de Riudecós.

Des del punt on travessem la riera (340 m), el camí no deixa de pujar fins arribar a l’entrada del poble de Sant Hilari Sacalm (800 m), després de fer uns 5 kilòmetres. Abans hem passat pel petit nucli de població de Joanet, que pertany el municipi d’Arbúcies, i per amplies plantacions d’arbres de Nadal, de totes mides, tipus i qualitats. 

Voltem Sant Hilari deixant la població a l’esquerra, sense arribar a entrar-hi de ple, i sortint per una ample pista, inicialment asfaltada, direcció Nord que segueix pujant, tot i que de forma molt més suau. Més endavant la pista deixa d’estar asfaltada y la seguim un bon tram, amb precaució ja que, tot i sense asfalt, segueix sent una pista relativament força transitada. Fem per la pista uns 3 kilòmetres i la deixem cap a l’esquerra per baixar lleugerament fins l’esmentat Torrent de la Font del Gavatx, que travessem per fer una darrera pujada fins el Coll de Llevanyes (966 m), punt culminant de l’etapa d’avui.

Un cop passat el coll, el camí comença a davallar de forma continuada i persistent, amb continues ziga-zagues i creuant pel costat de dues masies, la Riba d’Amunt i la Riba d’Avall, per finalment, pràcticament sense deixar de baixar, arribar a Osor. Un cop al poble, ens dirigim, travessant la carretera i la riera, cap la zona esportiva, on trobem el Càmping Guilleries, punt i final de la jornada.

Entre aquesta quarta etapa i la cinquena, que, per dificultats de transport públic, farem a l’endemà, pernoctarem en un simpàtic bungalou del Càmping, que també ens permetrà apanyar-nos pel sopar, ja que en el poble no hi ha cap lloc obert al vespre, i també preparar-nos per la següent jornada. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 17 D'OCTUBRE

PUJADA AL MONTAU I PUIG DE LA MOLA, DOS 100 CIMS DEL CATÀLEG DE LA FEEC

Des d'Olesa de Bonesvalls

Itinerari “circular" d’aproximadament 4,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a l’Avinguda del Hospital d’Olesa de Bonesvalls, a tocar de la carretera “BV-2411”, que ve de Gavà passant per Begues, on també l’acabarem. Per arribar a aquest lloc d’arrancada hem utilitzat el vehicle particular, ja que el transport públic, des de Barcelona o la seva àrea d’influència, només arriba al poble amb un horari poc pràctic.

Inicialment la ruta d’avui ens porta a travessar la població fins arribar a la Plaça de l’Ajuntament, on trencant a l’esquerra enfilem la sortida del nucli urbà direcció Est. Aquesta primera part de la caminada la farem per una pista forestal en molt bon estat, però sense seguir cap tipus de marcatge “homologat”, més endavant, després de baixar del primer objectiu de la jornada, el Montcau, ja podrem seguir primer el traçat del “GR 92.3” i a continuació el del “GR 5”.

La pista que seguim des de la sortida del poble ens condueix, sense gaires dubtes i sempre en clara pujada, amb algun tram de “dura” pujada, fins el Pla de Montau, on canvia de direcció, ara Oest, per guanyar el cim del Montau (658 m) que ens queda clarament davant. 

La baixada es fa seguint la mateixa direcció que portàvem fins passar el Puig de l’Antiga on canvia a l’esquerra per, vorejant una gran pedrera en actiu que trobem, arribar, amb trams de fort pendent, a la carretera de Begues que creuem directament.

Al poc de creuar la carretera arribem al traçat del mencionat “GR 92.3” que seguim a la dreta. Aquest sender ens porta fins el segon “100 cims” de la jornada, el Puig de la Mola (535 m), que assolim sense gaire esforç deixant el “GR” un centenar de metres.

Un cop tornats al traçat del “Sender Homologat” de seguida arribem a la cruïlla amb l’altre GR indicat, “GR 5”, que seguim cap a la dreta, direcció Nord, fins arribar al punt d’inici/final de la jornada a la població d’Olesa de Bonesvalls.    

Aquesta excursió és una bonica volta per l’Alt Penedès, que ens permet assolir dos “100 Cims” del llistat de la FEEC. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

ACTIVITAT FETA EL DIA 11 D'OCTUBRE

GR 92 - CATALUNYA - 21a ETAPA

De Bruguers a Garraf, pujant a la Morella (100 Cims del catàleg de la FEEC)

Itinerari “lineal" d´aproximadament 3,5 hores de marxa efectiva.

Aquesta es la vint-i-unena etapa del GR 92, també conegut com Sender de la Mediterrània, que en el seu recorregut per Catalunya segueix tot el litoral en 31 etapes amb aproximadament 560 kilòmetres en total, des de Portbou fins Ulldecona.

Aquest tram comença a Bruguers, petit nucli urbà del terme municipal de Gavà, en concret als peus de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers, a tocar de la carretera “BV-2041”, de Gavà a Begues.

Iniciem la caminada pujant cap al Castell d’Eramprunyà, deixant les ruïnes a la dreta, per continuar per una ampla pista direcció Oest.

Una mica abans del Puig de les Agulles, la pista agafa direcció Sud-Oest i, a estones per pista forestal a estones per corriols perfectament senyalitzats, arribem al “100 Cims” de la jornada, la Morella (596 m), punt culminant de l’etapa d’avui.

La baixada del cim la fem cap al Sud, per anar a buscar la pista asfaltada que puja fins les instal·lacions d’antenes del repetidor del Rascler, deixant a la nostra esquerra les instal·lacions de l’antic abocador, ara dit Dipòsit Controlat del Garraf. Un cop a la pista la seguim de baixada, cap l’esquerra, i una mica més endavant la deixem per seguir un corriol que va més o menys paral·lel a la pista, però que ens permet passar per la entrada de tres dels nombrosos avencs de la zona, el dels Llambrics, el de l’Asensio i el de la Silvia. 

Després d’uns centenars de metres el corriol ens torna a la pista, per la que seguirem baixant fins arribar a la Pleta, antiga masia on actualment es troben les instal·lacions de les oficines e informació del Parc de Garraf.

Finalment, passat la zona de la Pleta, el traçat del GR segueix baixant per corriols i pistes, que després de diverses ziga-zagues ens deixa a l’entrada de la població del Garraf i podem arribar fàcilment a la seva estació de tren (R2), punt final d’aquest tram del GR 92. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)