ACTIVITAT FETA EL DIA 26 DE SETEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)
ETAPA EPÍLEG - Pujada al Canigó









L’itinerari d’aquesta etapa Epíleg es “d’anada i tornada" d’unes de 3 hores de marxa efectiva.
Aquesta etapa es, com diuen en castellà, “la guinda del pastel”, ja que desprès de fer la part de Catalunya del GR 83 ”Camí del Canigó”, pujar aquesta Pica es el colofó perfecte de la travessa.
Comencem l’etapa a l’aparcament del refugi de Cortalets, a la comarca del Conflent, ja a la Catalunya Nord, tot i que abans hem agafat un taxi 4x4 a Vilafranca de Conflent, a tocar de Prada, on hem arribat des de Barcelona amb vehicle particular. 
El tot terreny ens ha pujat fins l’aparcament a tocar del refugi, en una hora i mitja interminable per una pista en molt mal estat, sots, pedres, alguns trams d’asfalt molt antic i deteriorat que resulten ser una de les pitjors parts de la ruta, corbes de “paella” tan tancades que cal fer maniobra per superar-les, forts desnivells, etc. 
Un cop a l’aparcament final del trajecte, ja a més de 2.100 metres d’altitud, comencem  caminar direcció Sud, per una pista que seria la continuació de la que ens a portat fins aquí, sense passar inicialment pel refugi.
De seguida, després d’uns 500 metres i abans de creuar el Torrent de la Llitera, trobem el camí que ve del refugi de Cortalets, que visitarem a la tornada, i continuem a la dreta començant a pujar de forma una mica més significativa. 
En aquest punt el nostre trajecte coincideix amb el traçat del GR 10 francès, un sender transpirinenc, similar al nostre GR 11, que va del Cantàbric al Mediterrani, però per la part Nord de la serralada pirinenca. 
Poc després arribem als Estanyols, zona inundable que sovint es converteix en un petit llac no gaire profund, i una mica més endavant, abans d’arribar a la Font de la Perdiu, deixem el traçat del GR 10, que marxa cap la dreta, i comencem a seguir unes marques grogues que ja no deixarem fins arribar al Cim.  
Passem per la citada Font de la Perdiu, ara seca ja que actualment l’aigua es condueix, amb canalitzacions soterrades, cap al refugi. Un cop passada la Font el camí puja d’una forma encara més important, passant a tocar del Pic Jofre, i, sense parar de pujar, enfilar direcció Sud, ja amb el Pic del Canigó davant nostre, fins arribar al coll conegut com “La Portella”, des d’on el camí, sempre molt ben senyalitzat per les marques grogues comentades, incrementa una mica més la pujada, ara fent ziga-zagues per una zona de blocs de pedra, per la que arribarem al Cim (2.785 m).
Un cop al Cim del Canigó, trobem una “taula d’orientació”, amb la localització dels pics del voltant, i la famosa Creu del Canigó, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà. Es típic, en les ascensions fetes per grups excursionistes, penjar-hi algun tipus de senyera o emblema a la Creu, pel que habitualment es troba coberta de tota mena de distintius amb marcat caràcter catalanista. 
Després de visitar el Cim, descansar una mica i fer les fotos de rigor, queda desfer tot el camí fet de pujada, baixant fins la cruïlla inicial amb la pista procedent del refugi, que ara agafem a la dreta per arribar en pocs metres a l’edifici i a continuació, seguint la pista uns 500 metres més, arribar al punt on hem iniciat l’etapa, i on també l’acabem.
En el refugi es pot descansar i menjar alguna cosa, abans de tornar a agafar el 4x4 que, després d’un altre hora i mitja de “patiment”, ens torna a Vilafranca, i des d'allà cotxe cap a Barcelona.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

ACTIVITAT FETA EL DIA 19 DE SETEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)
ETAPA 3 - de Riells i Viabrea a Arbúcies









L’itinerari d’aquesta tercera etapa es “lineal" d’una mica més de 4 hores de marxa efectiva.
Iniciem la jornada a l’estació de tren de Riells i Viabrea, línia directe (R11) des de Barcelona, en concret hem sortit des de l ‘estació de Barcelona-El Clot-Aragó.
El traçat del GR 83 en el tram d’avui està molt ben marcat en quasi tota l’etapa, a excepció d’algun cruïlla ja baixant cap a Arbúcies, on es troba a faltar alguna indicació més. 
Sortim de l’estació del tren, una estació nova però gaire be desèrtica, per anar a buscar la carretera d’enllaç entre la “C-35” i la “GI-552”, on trobem el traçat del GR i que ens permet passar per sota de les vies del tren, tant les del convencional com les de l’AVE, que en aquest tram discorrent paral·leles. 
Un cop a l’altre banda de les vies, la ruta travessa en diagonal el nucli urbà de Viabrea per anar a sortir a la carretera “GI-552”, que ve de Breda, i la seguim a la esquerra per deixar-la cap a la dreta als pocs metres.
Seguim per una pista inicialment asfaltada, que després de travessar la urbanització de Can Salvà es converteix en pista forestal, de terra, tot i que manté una amplada considerable. Aquesta pista va seguint la Riera de Sant Llop, sempre pujant de forma continuada, suau però en alguns punts amb una mica més de desnivell, ja que fins arribar al nucli urbà de Riells haurem pujat quasi 400 metres.
Una mica abans de Riells, deixem la “còmoda” pista i comencem a passar per estrets corriols, molt poc transitats i plens de herbes, en alguns trams ortigues, que si et descuides et deixen les cames adolorides.
La Ruta passa a tocar de l’església de Sant Marti de Riells, temple romànic del segle XII, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Al poc de deixar Riells, el camí comença a pujar de forma més significativa, passant a prop de diverses masies, encara dintre dels límits del Parc Natural del Montseny, al que hem entrat una mica abans de Riells i no deixarem fins quasi arribar a Arbúcies. Primer passem a tocar de Cal Pelegrí, voltem a prop de Can Merlet, creuem la Riera de Riells, a l’alçada de Can Belluga, i arribem a Sant Climent, punt culminant de la jornada (656 m).
Al poc de deixar Sant Climent, el traçat del GR abandona definitivament les pistes per comença a davallar de forma important per estrets senders, baixarem 300 metres en 1,5 kilòmetres, fins arribar a creuar el torrent del Sot de Can Pau Marc.
Finalment ja tan sols queda creuar un altre torrent, el Sot de Cal Gall, pràcticament a les portes d’Arbúcies, i continuar baixant, ja serpentejant pels primers carrers de la població, fins arribar al Carrer de la Germana Assumpta, on deixem el recorregut del GR 83 per, trencant a la dreta, dirigir-nos  a la Plaça de Can Reus, on hi trobem la parada d’autobusos, punt final de l’etapa del dia.
Tan sols ens queda agafar el bus de la TEISA fins a Sant Celoni i allà el tren, línia R2 o R11, cap a Barcelona.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)
   

ACTIVITAT FETA EL DIA 04 DE SETEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)
ETAPA PRÒLEG - De BCN-Poblenou a Mataró











L’itinerari d’aquesta etapa pròleg es “lineal" d’una mica més de 5 hores de marxa efectiva.
Aquesta es una etapa “d’enllaç” per anar de Barcelona, barri del Poblenou, a Mataró, on comença el GR 83, que també podríem anomenar etapa del “ports”, no precisament de muntanya, o de les “estacions”, no precisament d’esquí, ja que passem per 5 ports esportius, deu ni do els llots, barques i barquetes que hi ha en aquest País, i per deu 10 estacions de tren, a un mitjana de 1 estació cada 2,9 kilòmetres. 
Iniciem l’etapa a la sortida de l’estació del metro de Poblenou, línia L4, anant seguidament a buscar la Rambla del Poblenou que ens porta cap a la platja. Un cop al Passeig Marítim del Bogatell, només per vianants i a primera línia de mar, girem a l’esquerra, direcció Nord-est, amb el mar a la nostra dreta, que ja no deixarem en tota la jornada.
Després d’uns tres kilòmetres arribem al primer port esportiu de la jornada, Port Fòrum, i de seguida s’arriba al Riu Besos, riu que en barra el pas per seguir recte, i tenim que anar a l’esquerra a buscar el pont de l’Avinguda d’Eduard Maristany, per el que creuem el Riu, i tot seguit arribar a l’estació del tren de Sant Adrià de Besos.
Des de aquesta estació i fins ben entrats en el terme municipal de Cabrera de Mar, transitarem en tot moment entre la via del tren i la platja, a estones pels carrers que si troben, altres cops pels passeigs que els diferents Ajuntaments amb anat habilitant per l’ús exclusiu de vianants i inclús en algun moment per la mateixa sorra de la platja, 
El recorregut ens porta a passar, de forma successiva, per el següents llocs remarcables: les xemeneies de l’antiga Central Tèrmica del Besos; pel Port de Badalona, també pel conegut com “Pont del Petroli”, restes perfectament conservades del antic pantalà que utilitzava la desapareguda “CAMPSA”, i l’estació de tren de la població; per Mongat i les seves dues estacions de la línia R1, “Montgat” i “Montgat Nord”, antigament coneguda com “Montsolís”; pel Masnou i el seu Port Esportiu i les dues estacions del municipi, “Masnou” i “Ocata”; per Premià de Mar, també amb Estació i Port, es en aquets punt, passat el port i fins arribar a la Riera de Vilassar, inici del següent terme municipal, on trobem el tram de la ruta que segueix per la mateixa sorra de la platja; per Vilassar de Mar, aquí es recupera el passeig per vianants, on tornem a trobar dues estacions de la “R1”, “Vilassar de Mar” i “Vilassar de Mar-Cabrera”; per la platja del terme municipal de Cabrera de Mar, es en aquesta platja on la possibilitat de caminar entre la via i el mar es perd.
Ara ens veiem obligats a seguir per l’altre banda de la via del tren, pel carrer del darrera d’un conjunt de naus industrials, fins arribar a la Riera d’Argentona on les instal·lacions de la “Procter and Gamble”, ja a Mataró, no ens deixen seguir recte i hem de girar a l’esquerra fins passar per sota de la carretera N-II i tornar a girar, ara cap la dreta, anant directes a la població.
Finalment, pel Passeig del Rengle tornem cap al mar, primer sense creuar les vies del tren i una mica més endavant, aprofitant el pas soterrani de l’Avinguda d’Ernest Lluch, podem tornar a transitar, l’últim kilòmetre de la caminada, entre el tren i el mar, arribant a l’Estació de Mataró, punt final de la jornada, a l’alçada del Port Esportiu de la ciutat. 
Després de creuar un altre cop les vies del tren, ara per un pas inferior habilitat per a vianants, hem pogut agafar el tren de tornada a Barcelona.   

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)