CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)
ETAPA EPÍLEG - Pujada al Canigó
L’itinerari d’aquesta etapa Epíleg es “d’anada i tornada" d’unes de 3 hores de marxa efectiva.
Aquesta etapa es, com diuen en castellà, “la guinda del pastel”, ja que desprès de fer la part de Catalunya del GR 83 ”Camí del Canigó”, pujar aquesta Pica es el colofó perfecte de la travessa.
Comencem l’etapa a l’aparcament del refugi de Cortalets, a la comarca del Conflent, ja a la Catalunya Nord, tot i que abans hem agafat un taxi 4x4 a Vilafranca de Conflent, a tocar de Prada, on hem arribat des de Barcelona amb vehicle particular.
El tot terreny ens ha pujat fins l’aparcament a tocar del refugi, en una hora i mitja interminable per una pista en molt mal estat, sots, pedres, alguns trams d’asfalt molt antic i deteriorat que resulten ser una de les pitjors parts de la ruta, corbes de “paella” tan tancades que cal fer maniobra per superar-les, forts desnivells, etc.
Un cop a l’aparcament final del trajecte, ja a més de 2.100 metres d’altitud, comencem caminar direcció Sud, per una pista que seria la continuació de la que ens a portat fins aquí, sense passar inicialment pel refugi.
De seguida, després d’uns 500 metres i abans de creuar el Torrent de la Llitera, trobem el camí que ve del refugi de Cortalets, que visitarem a la tornada, i continuem a la dreta començant a pujar de forma una mica més significativa.
En aquest punt el nostre trajecte coincideix amb el traçat del GR 10 francès, un sender transpirinenc, similar al nostre GR 11, que va del Cantàbric al Mediterrani, però per la part Nord de la serralada pirinenca.
Poc després arribem als Estanyols, zona inundable que sovint es converteix en un petit llac no gaire profund, i una mica més endavant, abans d’arribar a la Font de la Perdiu, deixem el traçat del GR 10, que marxa cap la dreta, i comencem a seguir unes marques grogues que ja no deixarem fins arribar al Cim.
Passem per la citada Font de la Perdiu, ara seca ja que actualment l’aigua es condueix, amb canalitzacions soterrades, cap al refugi. Un cop passada la Font el camí puja d’una forma encara més important, passant a tocar del Pic Jofre, i, sense parar de pujar, enfilar direcció Sud, ja amb el Pic del Canigó davant nostre, fins arribar al coll conegut com “La Portella”, des d’on el camí, sempre molt ben senyalitzat per les marques grogues comentades, incrementa una mica més la pujada, ara fent ziga-zagues per una zona de blocs de pedra, per la que arribarem al Cim (2.785 m).
Un cop al Cim del Canigó, trobem una “taula d’orientació”, amb la localització dels pics del voltant, i la famosa Creu del Canigó, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà. Es típic, en les ascensions fetes per grups excursionistes, penjar-hi algun tipus de senyera o emblema a la Creu, pel que habitualment es troba coberta de tota mena de distintius amb marcat caràcter catalanista.
Després de visitar el Cim, descansar una mica i fer les fotos de rigor, queda desfer tot el camí fet de pujada, baixant fins la cruïlla inicial amb la pista procedent del refugi, que ara agafem a la dreta per arribar en pocs metres a l’edifici i a continuació, seguint la pista uns 500 metres més, arribar al punt on hem iniciat l’etapa, i on també l’acabem.
En el refugi es pot descansar i menjar alguna cosa, abans de tornar a agafar el 4x4 que, després d’un altre hora i mitja de “patiment”, ens torna a Vilafranca, i des d'allà cotxe cap a Barcelona.Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada