ACTIVITAT FETA EL DIA 23 DE NOVEMBRE

GR 2 - DE LA JONQUERA A SANT ADRIÀ DE BESÒS 

Etapa 1 - La Jonquera-Boadella d’Empordà

Travessa d’uns 220 kilòmetres, des de la Jonquera (Alt Empordà) fins a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), que seguint el traçat del GR 2 recorre algunes de les raconades de més interès del quadrant nord-oriental de Catalunya. Indrets com la zona volcànica de la Garrotxa, les impressionants cingleres de Tavertet, la frondositat dels boscos de les Guilleries o la conca fluvial del Besòs. El sender també passa per algunes de les localitats més boniques del país: Besalú, Santa Pau, Rupit o Tavertet, un contrapunt cultural que complementa de manera perfecte l’evident interès excursionista i paisatgístic d’aquest gran recorregut.

Aquesta travessa està dividida en 13 etapes, que son les següents:

Etapa 1 - La Jonquera-Boadella d’Empordà

Etapa 2 - Boadella d’Empordà-Lladó

Etapa 3 - Lladó-Besalú

Etapa 4 - Besalú-Santa Pau

Etapa 5 - Santa Pau-Les Comelles

Etapa 6 - Les Comelles-Rupit

Etapa 7 - Rupit-Vilanova de Sau

Etapa 8 - Vilanova de Sau-Sant Julià de Vilatorta

Etapa 9 - Sant Julià de Vilatorta-Seva

Etapa 10 - Seva-Aiguafreda 

Etapa 11 - Aiguafreda-La Garriga

Etapa 12 - La Garriga-Montmeló

Etapa 13 - Montmeló-Sant Adrià de Besòs

En aquesta primera etapa hem fet una mica més de 15 km, amb unes 3,5 hores de marxa efectiva, entre les parades de bus de La Jonquera i la de Boadella d’Empordà .

La Jonquera és un pas natural a través de la serra de l'Albera, la zona més oriental dels Pirineus, de caràcter muntanyós i completament entapissada de bosc. És zona fronterera per naturalesa pròpia. A la mateixa població, s'hi poden trobar també les marques senderistes corresponents al GR 11. Des d'aquí, les marques del GR 2 es dirigeixen cap al sud i creuen el riu Muga al poble de Boadella d'Empordà. El desnivell no és gaire important en aquests primers trams del GR.

Nosaltres hem iniciat l’excursió a la parada de bus de la Jonquera, al carrer Lluis Companys, on hem arribat amb l’autobús que ens a portat des de Figueres, on havíem arribat des de Barcelona amb tren, línia R11. Tot seguit, pel Carrer Major, hem anat a buscar la Plaça de l’Ajuntament, on comença el traçat d’aquest primer tram.

Hem deixat la població cap al Sud, travessant la carretera N-II, l’autopista AP-7 i, una mica més endavant, les vies del AVE, arribant de seguida a l’Estrada, petit nucli de població del municipi d’Agullana. Després hem travessat diverses rieres: el Riu de la Guilla, el Torrent de Bosquerós i el Ricardell. 

Finalment hem arribat a creuar la Muga, riu que neix a la frontera amb França, als peus del Puig de la Llibertat, anant a morir a les aigües de la Mediterrània, a tocar dels Aiguamolls de l’Empordà. Un cop creuat aquest riu, ja pràcticament a les portes de Boadella d’Empordà, arribem al poble pel Nord i desvien-se després de les primers cases una mica cap a l’esquerra trobem la parada de l’autobús de Boadella, punt final de la jornada. Des de aquí bus de nou cap a Figueres i tren fins a Barcelona. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

   

ACTIVITAT FETA EL DIA 20 DE NOVIEMBRE

UNA VOLTA PER OLÈRDOLA, PUJANT AL PUIG DE L'ÀLIGA I A LA PENYA DEL PAPIOL

Dos “100 cims” del llistat de la FEEC 

Itinerari “circular" d’unes 4,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a nucli urbà de Sant Miquel d’Olèrdola, deixant el cotxe al aparcament que es troba davant de l’ajuntament. Primer seguim durant uns centenars de metres l’antiga carreta de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú, fins trobar les indicacions blanc-i-vermelles del GR 92.3, sender que seguim fins arribar al primer “100 cims” de la jornada, el Puig de l’Àliga (465 m), abans hem passat pel Conjunt Monumental del Castell d’Olèrdola.

Un cop “fet el cim”, deixem el traçat del GR davallant a l’esquerra cap a la població de Canyelles, de la que se surt direcció Nord, seguint un parell de kilòmetres la carretera. Després de creuar el Torrent de les Jonqueres, deixem la carretera cap a la dreta, per començar a pujar cap al segon “100 cims” de la jornada, primer de forma suau, fins passar pel conjunt de masies de Viladellops i arribar a la part posterior de l’urbanització der Can Trabal, i després pujar de forma més significativa fins tornar a trobar el sender GR 92.3, que ara seguirem cap a l’esquerra 

Ràpidament el traçat del sender arriba a la Penya del Papiol (380 m), segon 100 cims del dia, des d’aquí comencem a baixar, per darrera d’una gran pedrera, cap a Sant Miquel d’Olèrdola. En alguns punt la baixada es força empinada i relliscosa, especialment avui que ens a plogut una mica, i en un parell de kilòmetres ens torna a la carretera del principi. Desfent el camí inicial arribem de seguida a l’aparcament de sortida, on acabem la caminada d’aquest matí. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 13 DE NOVEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)

ETAPA 8 - de Beget a Prats de Molló

L’itinerari d’aquesta vuitena etapa es “lineal", d’una mica més de sis hores de marxa efectiva.

Iniciem el dia a Beget, al Mas la Cabanya, establiment de turisme rural on hem dormit, després de fer l’etapa anterior, i on també hem esmorzat de bon matí. 

Comencen a caminar, quan el Sol tot just comença a il·luminar els cims que envolten aquest preciós poblet de Beget, sortint cap al Nord, després de tornar a passar per l’església de Sant Cristòfol i d’haver travessat el petit nucli de cases de pedra, seguint, com sempre, les marques blanc-i-vermelles del GR 83, que en aquesta etapa està força ben senyalitzat, també en la part francesa, cosa que inicialment no teníem molt clar.

Amb les darreres cases del poble comença, ja d’entrada, la primera forta pujada, que fem per un estret camí, en molts trams empedrat amb multitud de roques i pedres adequadament col·locades. 

Aquest camí ens porta a pujar més de 400 metres en uns dos kilòmetres, fins assolir la Collada del Roure (955 m), per seguidament continuar pujant, ara un bon tros per pista forestal, fins el Coll de Malrem (1.134 m), coll fronterer entre Espanya i França.

Un cop hem canviat de País, iniciem la baixada pel ben mig d’una fageda, que ara a la tardor presenta un aspecte fantàstic, amb els càlids colors d’aquesta estació envoltant-nos per tots els costats, tenim “tardor” per davant i per darrera, a esquerra i a dreta, també per a dalt i, com no, als nostres peus, que no deixen de trepitjar “tardor” en cap moment. 

La baixada segueix, tot i que a certa distancia, el marge esquerra del Torrent del Coll de Malrem i anem creuant un bon nombre de petits torrents i rieres que fan que el traçat de la Ruta sigui espectacular.

Finalment aquesta petita Vall desemboca a l’entrada del poble de la Menera (Lamanère en francès), primera població que trobem en el País veí. Travessem el poble seguint la carretera, que passa per davant de l´església, fins deixar-la per l’esquerra, encara dins de la població, per unes escales que baixant cap a la riera, on trobem un antic pont que ens permet creuar-la.

Després de creuar la riera, iniciem una nova pujada, que serà força llarga, estarem més de sis kilòmetres pujant amb tan sols un “descans” en forma de petita baixada per travessar la Riera del Coral. 

Si abans hem baixat voltats de “tardor de faig”, en aquesta nova pujada, que inicialment fem per còmoda pista forestal, ens trobem voltats de “tardor de castanyer”. Seguim per la pista una llarga estona, fins pràcticament arribar al desvio que porta al Santuari de la Mare de Déu del Coral, que deixem a l’esquerra.

Finalment, després d’alguns trams caminant per corriols, guanyem el Coll de la Guilla (1.194 m) en el encreuament amb la carretera que be de Molló i Camprodon. Aquest Coll es l’altura màxima del dia, també de tota la Travessa si descomptem la pujada al cim del Canigó de l’etapa epíleg.

Creuem la carretera i comença la darrera baixada que ens portarà, seguint a certa distancia la carretera que ja hem creuat, fins a Prats de Molló (Prats-de-Molló-la-Preste en francès), abans haurem passat per els Casals, gran explotació ramadera de la zona, haurem tornat a crear la carretera i una altre riera, la Riera del Canadell, aquesta última ja molt a prop de la població.

L’entrada a Prats de Molló la fem creuant el riu Tec i tot seguit, fent una volta per l’exterior de l’antiga muralla del segle XVII que volta la població, entrem per la part Nord arribant de seguida a l´església de Sant Just i Sant Rufina, originaria del segle XIII, on donem per acabada aquesta vuitena etapa i, al marge de l’epíleg, també el Camí del Nord que ens havíem proposat. 

Des d’aquest final d’etapa, la tornada a Barcelona amb transport públic no és gens fàcil, seria taxi fins a Camprodon i bus TEISA cap a Barcelona, en el nostre cas ens han vingut a recollir amb cotxe particular. 

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

  

ACTIVITAT FETA EL DIA 12 DE NOVEMBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya)  

ETAPA 7 - d’Olot a Beget

L’itinerari d’aquesta setena etapa es “lineal" i llarg, una mica més de set hores de marxa efectiva, nosaltres vam estar més de buit en total.

Per aquesta etapa, donat que el recorregut es llarg (més de 28 km), amb un bon desnivell (1.600 m. en total) i que ara el dia no es gaire llarg, hem decidit arribar a Olot el dia anterior i dormir-hi allà, per poder començar a caminar a quarts de buit, quan comença a sortir el Sol, ja que desplaçant-nos des de Barcelona el mateix dia, no podíem iniciar la ruta fins les 10 i hi havia el perill de que es fes fosc abans d’arribar a destí.

Comencem la jornada a la Plaça Major d’Olot, a tocar del Hostal la Vila on hem passat la nit, anant d’entrada a buscar el punt d’inici, segons el track de la FEEC, d’aquesta etapa del GR 83. Aquest punt resulta estar a la confluència dels carrers de la Verge de Fàtima i Pere Bretcha, on no hi trobem res “d’especial”, tot i que això ens ha permès passar per per bonics carrers del centre de la Vila.

Un cop al punt d’inici “oficial” de l’etapa, desfem una mica en camí i tornem a travessar Olot, passant ara a prop del Riu Fluvià per de seguida sortir de la població, seguint el Camí de les Feixes que ens porta a creuar entre dos dels volcans de la ciutat, el Montsacopa i el de la Garrinada.

Ja a les afores, creuem, pel Pont de Curant, la Riera de Bianya i comencem a pujar fins el primer Coll de la jornada, el de Passa-serres (783 m), molt a prop del Puigventós. La primera part de la pujada es fa per pista asfaltada, fins arribar a l’encreuament que ens portaria a Sant Martí de Capsec, després la ruta comença a enfilar-se de forma més significativa i ara per pista forestal.

Un cop superat el Coll, baixem per la pista que ens porta a la Val del Bac, a l’alçada de l’antic  edifici de l’Hostal que te el nom de la Vall, on, tot i trobar-lo tancat, recuperem forces menjant i descansant una mica al costat de la font que hi trobem al davant.

Deixem l’Hostal per creuar la Riera de la Vall, pel Pont del Ferrer, i comencem la segona pujada de la jornada, ara transitant de forma bàsica per corriols, que, després de passar per davant de les parets de l’Engorjat del Bosc del Quer i per la masia del Seguer de Pera, ens porta al Coll de Sagordi (789 m) primer i a continuació, planejant amb lleugera pujada, fins el Coll del Salomó (793 m) punt culminant de la jornada. 

Ara ja només queda baixar cap a Beget, tot i que l’últim kilòmetre i mig tornarem a pujar, transitant inicialment per pistes forestals i corriols i finalment per una de les carreteres d’accés al Poble, en concret per la que ve d’Oix.

Arribem a Beget, punt final de la jornada, deixant la carretera i agafant la pista que passa per davant del cementiri, que ens porta directament a la plaça on trobem l’església de Sant Cristòfol i on acabem aquesta llarga caminada. 

Abans haurem passat per davant del Mas la Cabanya, establiment de turisme rural on soparem i passarem la nit per continuar a l’endemà amb la vuitena etapa de la Ruta, ja que la possible comunicació de tornada a Barcelona es fa complicada, realment no hi ha cap tipus de transport públic, més enllà de telefonar a un taxi de Camprodon perquè ens vingués a buscar. 

El Mas la Cabanya resultar ser molt acollidor, amb un sopar més que correcte i on hem pogut descansar confortablement per recuperar-nos de cara a la exigent jornada del dia següent.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)

   

ACTIVITAT FETA EL DIA 07 DE NOVEMBRE

PUJADA ALS CIMS DE ROCALLARGA I PUIG DE LA FORÇA, DES DE TAVERTET

Dos “100 cims” del llistat de la FEEC 
  

Itinerari de doble “d’anada i tornada" d’unes 3,5 hores de marxa efectiva.

Iniciem l’excursió a la part Sud del poble de Tavertet, a tocar de la zona esportiva. Primer travessem la població direcció Nord-est, passant pel carrer del Castell i del Mig fins arribar a la Plaça Major, per on deixem la vila per començar a pujar de forma suau, però mantinguda, cap el primer “100 cims” de la jornada, el Cim de la Rocallarga.

Durant la primera part del camí transitem per una còmoda pista asfaltada, fins arribar al “Avenc”, antiga masia reconvertida a allotjament rural i centre de reunions, on deixem la pista per iniciar l’últim tram de pujada, sense cap dificultat, cap a la Rocallarga (1.187 m).

Un cop assolit aquest primer cim, punt culminat de la jornada, retornem a Tavertet pel mateix camí que hem seguit de pujada. 

Després de travessar de nou el poble, arribem al punt d’inici i continuem, ara direcció Sud-oest, per una còmoda pista de terra, fins arribar al pal indicador, desviació a l’esquerra, que ens marca el camí cap al Puig de la Força, segons 100 cims del dia, i també ens avisa que es tracta d’un camí “per caminats hàbils”.

Aquesta darrera part d’aproximació a aquest cim es realment una mica “complicada”, ja que el camí passa per la pròpia paret de la cinglera i en alguns punts amb cert nivell de dificultat i risc, especialment si es pateix una mica de vertigen. Finalment, després de passar el Coll del Castell Cornill i una última ascensió més còmoda, s’arriba al Puig de la Força (740 m).

Ara només queda desfer el camí fins a Tavertet i arribar al punt d’inici de la jornada, que també es on acabem la caminada.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)  

ACTIVITAT FETA EL DIA 30 D'OCTUBRE

CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR 83-Catalunya) 

ETAPA 6 -  de Les Planes d’Hostoles a Olot

L’itinerari d’aquesta sisena etapa es “lineal" d’unes quatre hores i mitja de marxa efectiva.

Iniciem la jornada a la parada d’autobusos de les Planes d’Hostoles, a l’alçada del kilòmetre 55 de la carretera “C-63”, al mig del poble. Per arribar aquí des de Barcelona, hem agafat primer el tren fins a Girona i des de allà el bus de la TEISA, ruta Girona-Olot per Amer. 

Comencem a caminar seguint la mateixa carretera direcció Olot, abans hem esmorzat a la acollidora Fonda Arnau, un lloc molt acollidor, amb bon servei i bona taula. 

Després de caminar per la carretera uns pocs centenars de metres, un cop passat el pont sobre el Riu Brugent, just al acabar les darreres cases, trenquem a la dreta pel Camí de Cogolls seguint les conegudes marques del GR 83. 

Cal esmentar, que en l’etapa d’avui, aquestes marques blanc-i-vermelles, que en els trams precedents havien estat força ben ubicades i adequadament visibles, no estan tant bé com seria desitjable, ja que en molts punts es troben a faltar i en altres estan molt desdibuixades. Això fa que per seguir de forma segura el traçat d’aquest tram es faci poc menys que indispensable tenir a ma un bon mapa o fe servir un dispositiu de localització (GPS) amb el “track” de l’etapa. 

Ja avançant pel Camí de Cogolls, la ruta, que en els primers 4,5 kilòmetres transita per carretera asfaltada, comença a pujar de forma sostinguda, i no ho deixarà de fer fins assolir, més o menys sobre el kilòmetre 10, la Collada de la Fontpobra (877 m) màxima alçada del dia. 

Aquest primer tram de l’etapa ens porta a passar a tocar per diverses masies i altres llocs remarcables, com la can Llober, Vistalegre, l’ermita de Sant Pelegrí, can Tupí i altres, fins arribar a Sant Cristòfol, conjunt de cases amb l’Església i la Rectoria. Aquesta carretera, també passa a tocar d’alguns els coneguts Gorgs i Salts de les Planes d’Hostoles, com el del Molí dels Murris.

Un cop passat Sant Cristòfol, la pista asfaltada arribar a la masia de l’Hoste, on s’acaba i comença un tram de pujada més marcada, ara ja per sender de terra i força pedregós, que ens porta fins a un petit pla, el pla de l’Estanyol, on es creua pel ben mig de la masia de l’Estanyol d’Avall, menció especial i gracies al Joan que ens ha ajudat a passar controlant els diversos gossos que per allà hi havia, i una mica més amunt passem a prop de la masia de l’Estanyol d’Amunt. 

Ara la ruta, ja en la zona volcànica de la Garrotxa, volta el Volcà de Can Tià, i el terra de la pista que seguim es torna molt més negre. Trepitjarem aquest terra volcànic fins quasi arribar a Can Bassols, ja en franca baixada, un cop superada la Collada de Fontpobra. Passada aquesta masia el traçat del GR 83 s’uneix al del GR 2, procedent de Besalú i Santa Pau, i ambdós GR’s seguiran junts fins arribar a peus del Volcà del Puig Jordà, on el “2” segueix cap al Oest i nosaltres pel “83” directament cap al Nord, a travessar la Fageda d’en Jordà, que ja portàvem vorejant feia una estona. 

Al sortir de la Fageda el camí torna a agafar una pista asfaltada, que ja ens condueix fins a Olot, on, pel Pont de les Mores, creuem el Riu Fluvià que seguim cap a la dreta pel seu marge esquerra, fins que despès d’un parell de meandres el deixem pel Carrer del Fluvià que ens porta directament a l’estació d’autobusos d’Olot, punt i final d’aquesta sisena etapa de la Ruta. 

Aquí a Olot tenim dues opcions per tornar a Barcelona, segons gustos i horaris: la combinació de bus/tren, primer TEISA fins a Girona i després tren R11 a Barcelona, o la possibilitat d’agafar només bus, també TEISA que ens porta a Barcelona sense combinacions.

Per conèixer els detalls de les sortides programades, contactar via mail (senders.i.mes@gmail.com)